L’Acadèmia ha nomenat el seu primer acadèmic d’honor, a proposta del Institut aragonès del català.
El proppassat dilluns vint-i-set de febrer, en la primera sessió ordinària del Ple de l’Acadèmia d’aquest 2023, es va votar la candidatura d’Artur Quintana i Font, presentada a iniciativa del Plenari del Institut Aragonès del Català. La proposta va rebre la unanimitat dels vots emesos i, per tant, Artur Quintana es ja el primer acadèmic d’honor de la institució.
Segons els estatuts de l’Acadèmia, els acadèmics d’honor seran persones en les quals concorren mèrits especials en l’estudi, la promoció, el foment i la contribució al desenvolupament de l’aragonès o del català d’Aragó.
L’Acadèmia reconeix així els esforços i afanys que Artur Quintana ha dedicat per aprofundir en el coneixement de la cultura popular aragonesa, de les llengües patrimonials d’Aragó i de les literatures associades a eixa cultura, a eixes llengües i, en especial, a unes terres i les persones que les habiten. Sense oblidar, en cap moment, el seu compromís amb altres llengües i cultures desfavorides, en especial amb l’occità.
Fou fa 57 anys, en la Setmana Santa de 1966, que el matrimoni format per Artur Quintana i Sigrid Schmidt von der Twer entrà en contacte directe amb els habitants, les viles i les terres del Matarranya. L’any 1972 començà a treballar com a bibliotecari a Espira, Palatinat, feina que, des de 1980, compaginà amb la de professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg, fins al 2001 en què es jubila de bibliotecari i al 2003 de professor universitari. Si bé sempre ha compaginat la residència al Palatinat amb llargues estades a la Codonyera, en la darrera dècada el matrimoni Quintana-Schmidt ha fixat la residència a la Codonyera, al Lloc.
N'Artur està ocupat, de la redacció de reculls de memòries dels quals ja s’ha publicat La Vall de Balat. Memòries de l’Aragó (1948-2003) i una nova edició que s’allarga fins a l’any 2017. Ara té en curs de redacció i edició les memòries, de caràcter més personal i familiar, d'ell mateix i de na Sigrid, Estampes de família i Memòries i treballs valencians.
El doctor Artur Quintana i Font ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2016 i amb el Premi Desideri Lombarte del Govern d’Aragó d’aquell mateix any. També és membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 28 de febrer de 2006. I, des d’aquesta setmana, és també membre d’honor de l’Academia Aragonesa de la Lengua.
Bibliografia essencial
Tot seguit presentem una relació bibliogràfica de les publicacions d’Artur Quintana més significatives editades en volum, incloses les recopilacions de literatura popular que estan ressenyades simplement –com és habitud– com a editor però que demanen una gran implicació i estudi per part del recopilador i editor. Tanmateix, ens estalviem d’anotar-hi les seues col·laboracions en miscel·lànies i obres col·lectives (Gran Enciclopèdia Catalana, Gran Enciclopedia Aragonesa, etc.), revistes científiques (Alazet, Archivo de Filología Aragonesa, i Beceroles, Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses, Caplletra, Els Marges, Estudis Baleàrics, Estudis Romànics, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, Hispanorama, Luenga & Fablas, Revista de Llengua i Dret, Revista d’Etnologia de Catalunya, Romanische Forswchugen, Vox Romanica, Zeitschrift für Katalanistik, etc.) o de cultura en general (Andalán, L’Aiguadolç, El Temps, La Comarca, Compromiso y Cultura, Plançó, Revista de Catalunya, Rolde, Serra d’Or, Sorolla’t, Temps de Franja, Turolenses, URC, etc.), així com les ponències i comunicacions presentades en diferents congressos, simposis i col·loquis filològics i lingüístics, i els nombrosos pròlegs, introduccions i presentacions d’obres d’altri, atès que en part s’han aplegat en el gruixut volum trilingüe Xandra. Estudios aragoneses de luenga e literatura/Estudios aragoneses de lengua y literatura/Estudis aragonesos de llengua i literatura (2007).
Handbuch des Katalanischen, Barcelona: Barcino, 1973 (4a. edició: 1996). [Manual de gramàtica catalana destinada a estudiants de llengua alemanya]
El parlar de la Codonyera, Barcelona: Universitat de Barcelona, 1974. [Tesi doctoral, reeditada –ampliada i corregida– a Saragossa, amb el títol El català de La Codonyera (Terol, Aragó) (2012)]
La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana, Zaragoza: Diputación General de Aragón, 1984. [Manual de gramàtica catalana destinada, principalment, a estudiants aragonesos]
(Ed.), El català a l’Aragó, Barcelona: Curial, 1989.
(Ed.) Memòria de la set. Antologia de la nova poesia aragonesa, Calaceit: Sisalls Edicions, 1993. [En col·laboració amb Olaf Bilius e. a.]
(Ed.) Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 1. Narrativa i Teatre, Calaceit: Associació Cultural del Matarranya e.a., 1995.
(Ed.) Bllat colrat! Literatura popular catalana de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca. 1. Narrativa i Teatre, Calaceit: Institut d’Estudis del Baix Cinca e.a., 1997.
(Ed.) El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia, Elx: Instituto de Cultura “Juan Gil-Albert”, 1998. Reedició, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2012. [En col·laboració amb Ester Limorti, e.a.].
(Ed.) Lo banc de la paciència i altres narracions de Tomás Riva, Calaceit: Associació Cultural del Matarranya, 1999.
(Ed.) Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses de Desideri Lombarte, Calaceit: Associació Cultural del Matarranya, 1999.
Plans reguladors d’ensenyament de l’aragonès i el català a l’Aragó, Zaragoza: Edizions de l’Astral, 2000. [En col·laboració amb Carme Alcover]
(Ed.) Ataüllar el món des del Molinar. Antologia lírica de Desideri Lombarte, Calaceit: Associació Cultural del Matarranya, 2000. [En col·laboració amb H. Moret i A. Bengochea]
(Ed.) Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989), Calaceit: Associació Cultural del Matarranya, 2002.
(Ed.) Joan Perucho. Fulls de les fronteres, entre Gandesa i Alcanyís / Hojas de las fronteras, entre Gandesa i Alcanyís (Edició bilingüe català/castellà), Alcañiz: Centro de Estudios Bajoaragoneses, 2003.
La vall de Balat (Memòria de l’Aragó (1948-2003), Calaceit-Fraga: Associació Cultural del Matarranya/Institut d’Estudis del Baix Cinca, 2003.
El aragonés residual del Bajo Valle del Mezquín, Torrecilla de Alcañiz: Ayuntamiento, 2004.
El aragonés nuclear de Nerín y Sercué (Valle de Vio), Zaragoza: Gara d’edicions- Institución Fernando el Católico 2007.
Dirigeix la col·lecció en llengua catalana del Matarranya Lo Trinquet de l'Instituto de Estudios Turolenses de la Diputación de Teruel.